25 d’abril 2010

roses de paper de diari...i irreverència


Passada la festa de rigor,
celebrant abans i després dies de tot,
la terra o la lluita,
queda a l’aire un desig de més,
que ens cal poder omplir els buits
amb proclames o desficis,
recordant passats o treballant futurs...



A mi m’han regalat un llibre d’aquells que no trobes a les parades de Sant Jordi, i és això el que m’agrada, saps? Hi ha coses que són de mal entendre, com ara que parlem de l’enderroc en que s’ha transformat el nostre dia a dia, i l’espectacle de milers de roses que demà seran deixalla, o, si hi ha sort, ompliran el petit recipient de compostatge.
.
Em sento irreverent, i segur que em diran malagradosa, però en tinc el cor ben ple de sentir-me contradir-me a mi mateixa, ai, avui festejo i demà ploro, avui joia i senyera, demà ràbia, o encara més, adormir-nos en un mar de complaença... I que bonic, encara som una terra viva, i la cultura i ... hi ha coses que no poden ser flors d’un dia.
.
La passejada mudada dels senyors efímers, els politiquets, sindicalistes, s’ajunten tots en fervent sardana, encaixades de mans, i pels del fet (sigui festa, sigui llibre), les entrevistes, les flors a les pedres de record, els qui escriuen a preu fet, tot esperant el dia de la gran puixança, ... i signaré, o que famós, i quina sort, la seva lletra en el “meu” llibre... banalitats d’un món inexplicable, quan tocaria sortir al carrer per ensenyar que això no és un teatre.
.
En tal diada, ningú es passeja pels ravals, que n’hi ha arreu, no recorden pas els qui amb tants diners farien bullir l’olla, ni volen saber que d’això no es fa pas una terra, ni un país, que no n’hi ha prou, que qui vol fer senyal d’amor, també pot regalar una rosa de paper de diari, i regalar un llibre dels que dormen a les lleixes, potser regal de fa molts anys, i donar-li nova vida.

.

9 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Als darrers anys sembla que Sant Jordi està caient en una certa mercantilització que li treu el sentit pel qual va néixer. Molta gent compra roses i llibres "perquè toca", per a res més. Fins i tot, alguns, aquest llibre, ni se'l llegiran. Però bé, mentre hi hagi gent que surti al carrer amb les ganes de viure aquest dia tal com es mereix, ha de continuar!

Violeta ha dit...

No pas irreverent, Zel. Reflexiva, assenyada, coherent diria jo.

Striper ha dit...

No se potser caldria legir aquesta rosa.

GURMET ha dit...

Una rosa molt ben amanida!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

petonets germana, encara de tant en tant vaig donant una ullada el teu blog

garbi24 ha dit...

hem d'aconseguir entre tots de fer força per que sigui una festa catalana reconeguda i treure un xic de ganes de fer calaix, per fer més país

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

A mi el Sant Jordi m'agrada, que hi farem ...

Zel, amor, et passo un enllaç perquè visitis: http://moon-museum.blogspot.com/.

Petons.

lolita lagarto ha dit...

A mi m'agrada molt el dia de Sant Jordi, encara que hi ha instants que em passa com tu i veig dues realitats al mateix temps, és difícil no veure l'ombra al voltant de tant resplendor.

Ada ha dit...

És que la Mcdonnalització del món està en procés avançat... i de seguida tothom intenta treure partit de qualsevol manera. Però és una festa preciosa que s'ha de seguir gaudint, i com tu dius, no cal tampoc deixar-se molts diners pel camí per fer un detall.
Quines roses més boniques, les has fet tu? COM???